S’ha acabat el Bròquil

El Capità Donald ha estat 10 minuts inconscient; pensava que
l’espitxava. Ha intentat adquirir bens vescanviables ("diners", que hem
vist que en diuen) de la mà d’un mascle humà, que s’havia aturat amb el
vehicle terrícola a la vora de les fèmines de l’autovia. El Capità s’hi ha dirigit:

"Salutacions
humà! Ens plauria de confraternitzar i aconseguir papers
intercanviables com el que subjectes, mes sembla inviable relacionar-se
amb la teva espècie sense posseir-ne!
"

L’humà ha fet un
rictus, barreja de sorpresa i menyspreu, i s’ha mirat el Capità de dalt
a baix. Després, sense més ni més, li ha ventat un cop de genoll als
testicles, seguidament li ha etzivat una clatellada al coll amb la mà
plana i, com a guinda, ha clavat una puntada al ventre del Capaità, que
romania estès al terra subjectant-se l’escrot amb ambdues mans. L’humà,
irritat, ha escridassat el Capità Donald:

"Per qui m’has pres, invertit! vas col·locat o t’has begut l’enteniment!?"

[@more@]

Després
ha marxat camp enllà amb dues de les fèmines de l’autovia. Una d’elles,
però, abans ha cobert el Capità amb una mena d’abric llarg i li ha
xiuxiuejat "ves-te’n d’aquí, boja".
La conducta humana és molt ambígua; a més, al nostre planeta quan algú
clava una guitza a algú, s’irrita el que rep, no el que la dóna. Ara el
Capità comença a
reaccionar. S’ha posat dret, incorporant-se amb feinades, sagnant del
llavi i amb l’estómac adolorit. Ha escombrat el seu voltant de dreta a
esquerra per situar-se i, frunzint el front poc a poc, s’ha dirigit a
mi:

"Company Laiky, portem 10 dies a la Terra, intentant
establir relació amb els humans seguint el protocol planetari de la
Corporació Còsmica fil per randa,  i l’únic que em rebut a canvi han
estat insults, cops, pallisses i retencions forçades. Laiky… Ja n’he tingut prou! Tornem a la cosmonau,
m’he de curar les ferides i mirar si encara tinc els ous a lloc. Allí
agafarem els tratjos espaials de recanvi i la pistola d’ones
radioactives!
"

El Capità Donald ha esclatat, i l’entenc. S’està saltant el
protocol, però no em fa pas res. Si continuem així en pocs dies ens
mataran. El primer és el primer, i hem de sobreviure a la Terra fins
que ens vinguin a rescatar. Ara ja no es tracta de recopilar dades
sobre aquest planeta i els seus habitans, ara toca fer un manual de
supervivència terrícola per a que a cap Xnià
li passi una cosa així. Prou presentacions, explicacions, salutacions,
interpretacions, qui som, d’on venim, què pretenem.. prou benevolència
i amabilitat, això és la jungla.. S’ha acabat el Bròquil!

 

Diari de Bord

Nota 1: A les persones més ben "col·locades", se les ha de pegar de valent. 

Nota 2: Al primer terrícola que ens demani "diners" li hem de la clavar un copde genoll als testicles; això ens farà més "humans".



Comentaris tancats a S’ha acabat el Bròquil

Les fèmines de l’autovia

Per tots els cometes de cua enervolada! a la fi hem quedat lliures!  Ara toca córrer i amagar-se; de ben segur els homes de blau ens buscaran per tornar-nos a segrestar. "Ens hem de barrejar amb els humans i hem de passar desapercebuts!" es diu el Capità tot conscienciat i escarmentat. Tot i que encara va de pèl a pèl, sembla que els efectes dels caramels màgics li comencen a deixar de fer efecte; comença a raonar. Després de rumiar, hem decidit tornar a L’autopista per fer-nos amb un d’aquells vehicles terrestres.

[@more@]

Hem anat a parar a una "Autovia" (això posava en un rètol), que és com L’autopista, però més estreta. Un cop més, patim l’hostilitat terrícola: unes humanes pràcticament nues, ens escridassen i ens diuen que "Aquesta zona és nostra". Verge Santa! sabíem que els humans no estan tan evolucionants com els Xnians, però que marquin el territoti com les bèsties ens sembla inhaudit! Una de les fèmines es dirigeix a nosaltres:

"I posa’t alguna cosa a sobre, que si no els picoletos ens detindran a totes per escàndol, "

Totes? aquesta humana deu ser curta de vista, i no perquè el Capità tingui una tranca com una palanca, sinò perquè no cal apreciar el seu membre per endevinar que ell és "un" i no "una". Els picoletos? qui deuen ser? si detenen a la gent podria que es tractessin dels homes de blau de nou… No! Per Déu! un altre cop no! no podem permetre caure de nou en mans dels homes de blau!. Tot d’una, una de les humanes extreu valors intercanviables en forma de crèdits de paper rectangulars d’un dels vehicles motoritzats, que s’ha aturat un moment en un costat. Això és el que ens cal! els podrem bescanviar per roba terrícola! "Endavant Laiky, fem-nos valer!"..

Diari de Bord

Nota 1: anar en compte amb el gènere a l’hora d’adreçar-se a un humà, és possible que siguin hermafrodites.

Nota2: als "picoletos" no els agraden les fèmines nues, ho troben escandalós. Comprovar possible homosexualitat requerida per formar part del gremi.

 



2s comentaris

La fugida

La situació és crítica. I què podíem esperar dels humans? Les tornes s’han girat; i com ens han ensarronat! Enlluernant-nos amb un tracte i unes formes tan hospitalàries, advocant filantropia pels quatre costats. Ens  hem empassat  el cimbell gustosament i sense sospitar cap mala jugada. Valgui’m Déu! Això no és una residència on s’hi allotgen els cosmonàutes, com crèiem, per a oferir i mostrar tot allò més sorprenent de la civilització terràquia. No, això és una presó amb totes les de la llei (o de la il·legitimitat legislativa). Ens tenen retinguts, atrapats, forçats a quedar-nos aquí contra la nostra voluntat.

 Tot va començar quan el Capità va adreçar-se als qui dirigien aquest "Hospital" (com ells en diuen), per donar-los les gràcies per l’acollida i, alhora, comunicar-los la nostra intenció d’abandonar aquest lloc. Ells van respondre-li que "ja ho parlarem més endavant". Com? què calia parlar? quines explicacions havíem de donar més? Des d’aquella tarda, a en Capità Donald van augmentar-li la dosi de caramels màgics i van començar a vigilar cada un dels seus moviments de ben a prop. Tot plegat va indignar el Capità, que va optar per, no demanar, sinó exigir que ens tornessin els tratjos espacials i que ens permetessin de deixar enrera aquest lloc de malson. La resposta terrícola a aquella rèplica va estar sotmetre el Capità a electrochoocks periòdics i a una dieta basada en líquids i aliments batuts. El Capità bavejava, somreia davant trivialitats com ara el vol el·líptic d’un insecte i no arribava a l’erecció.

[@more@]Ara, és clar que si no actuo jo, no ho farà ningú més. El Capità Donald no toca ni quarts ni hores i ja pràcticament no puc enraonar-hi. Avui he decidit demanar ajuda a l’humà de l’habitació de la vora, un espècimen amb el que he pogut congeniar (l’únic de per aquí que s’escolta els gats seriosament). Aquest matí li he explicat el problema i, acte seguit, ha arrencat la pica de la seva habitació d’una revolada, l’ha arrossegada fins a la del Capità i la llençat contra els barrots que protegeixen la finestra. Es veu que no era la primera vegada que ho feia, perquè l’impacte ha causat un forat immens a la paret. L’humà ens ha dit lapidàriament: “I ara correu, que igual em dóna per asfixiar-vos a cops de coixí..”. Ràpidament, li he dit al Capità, que era al llit,  que s’agafés bé a la meva cua. Alliberats, però tensos, hem emprès la fugida d’aquesta immerescuda captivitat.


Diari de Bord


Nota 1: no acceptar mai més caramels d’estranys
Nota 2: procurar-nos roba de qualsevol tipus, anem en boles

 

 



4s comentaris

L’Hospital Psiquiàtric

Ospa! però com podien queixar-se els humans del tratjo espaial del capità (el pijama, que en diuen ells)! Els senyors de blau ens havien dut a un lloc on tothom anava amb pijames blancs! Però bé, el cas era que a la fi ens acollien! Van donar-nos una habitació i un pijama blanc. Ens van donar menjar i unes insípides  microcàpsules de postre i abans d’anar a dormir. El Capità Donald no devia estar acostumat a aquella mena de llaminadures, perquè la primera nit va dormir 14 hores seguides.

Els terrícoles que habitaven aquell "Hospital" (així anomenaven ells a les cases d’acollida per a cosmonàutes) eren d’allò més simpàtics! molt diferents dels que ens havíem topat fins llavors. Tenien un munt d’hitòries per explicar-nos: n’hi havia un que havia estat a la lluna, un altre que era pilot (i li agradava molt el seu ofici, perquè sempre estava fent l’avió pels jardins de l’Hospital), hi havia un actor, que sempre estava fent papers diferents; hi havia un imitador de sons d’animals, un escultor d’excrements (tècnica artística terrícola molt desagradable), un campió mundial de parlar sense parar, un saxofonista sense saxo.. tots la mar d’entranyables i sociables. Aquell lloc devia ser com un petit reducte de cultura humana que ens mostraven, com a privilegi.

[@more@]

El Capità, en vista de l’episodi a la comissaria, manifestava tenir moltes, però moltíssimes patologies mentals. Com més els ho deia, millor el tractaven, com ens havien dit els homes de blau.  El més difícil va ser acostumar-se als caramels màgics. El Capità els va batejar així pels efectes que li provocaven. Un dia, de bon matí, es pensava que el llit era un trampolí altíssim. Va saltar amb els braços oberts com un ocell i es fa fumbre una tastarrada tal, que l’orinal es va aixecar un pam del terra. Es va trencar dues costelles i mentre el curaven no parava de dir que veia mosquits de colors. 

Ara ja fa una setmana i mitja que estem aquí i la veritat és que hi estem molt a gust. Malgrat tot, ja hem recollit prou dades d’aquest lloc i hauríem de continuar amb la nostra missió per acomplir-ne els objectius. El comiat de ben segur serà molt emotiu.

Diari de Bord

Nota 1: Aplaudir sempre al saxofonista sense saxo després de cada actuació. De no fer-ho, després enbogeix i se’t pixa a sobre.

Nota 2: No barrejar mai caramels vermells amb caramels grocs; el qui ho faci, es passarà dues hores parlant d’apicultura amb una cadira.

 

 

Comentaris tancats a L’Hospital Psiquiàtric

La Comissaria


Aquell lloc era on els homes de blau retenien als seus hostatges. Allí hi havia més víctimes com nosaltres, i pel seu estat i les seves cares, havien estat segrestats de feia dies i ho portaven bastant malament. Hi havia una femella humana xisclant, un mascle sagnant del nas i un altre que feia molta olor d'Estrella (la beguda terrícola que ens havien "ofert"), cantava en veu baixa fent pendular el cap. De sobte:

 

"Vostè, el de la disfressa, acompanyi'ns"

 

Era curiós que uns individus vestists tots iguals amb boines tortes de príncep blau  diguessin que el Capità anava disfressat. En fi, el Capità va alçar-se i va dirigir-se on li assenyalaven. Una sala, una taula un tamboret i una càmera al sostre. Aquesta va ser la visió que va fer que el Capità em dirigís una mirada i em digués una frase que mai oblidaré: "Laiky, si ens torturen, afirmarem que els Xnians no tenim anus". Els humans de blau van fer asseure al Capità i van començar a fer-li preguntes:

[@more@]

Homes de blau: Com es diu?

Capità: Donald, Donald Pelsack

HdB: És una broma?

C: No, el van escollir els meus pares.

HdB: Té DNI?

C: És una malaltia o una síndrome? No.

HdB: Ens mostra algun tipus de documentació?

C: Sí, esclar.

HdB: Això és de mentida. Ho ha tret d'una jugueteria?

C: Com diu? No entenc.

HdB: "Capità Donald Pelsack, Primer Comandant major de les Àligues Especials, nascut l'any 5.261 a Eupopa, sud-est del planeta X, fill de Mel Indro i Pam Olly… certificat pel rei Gran Gand Dhul" .. molt divertit..

C: No és vàlid a la terra?

HdB: Ah! és que vostè no és de la terra!?

C: No, caram, no! sóc del planeta X.

HdB: És immigrant, oi? rumanès, potser?

C: En part sí, sóc immigrant i no, no sóc rumanès; de fet no sé ni on cau aquest planeta.

HdB: És esquizofrènic, alcohòlic o té alguna patologia psíquica? hi ha algun precedent de la seva situació actual?

C: Bé, sí, he estat en altres planetes. No conec cap dels termes que m'ha esmentat, però li confirmaré que em trobo perfectament.

HdB: Llàstima, almenys això hagués explicat alguna cosa..

C: Ah sí?

HdB: I aquest gat pintat de lila que l'acompanya..?

C: És en Laiky, el meu copilot!

HdB: ja.. entenc. Bé senyor, eeeeehm.. Donald… el portarem a un lloc on el podran ajudar i atendre  millor que no pas nosaltres. Arxivarem els càrrecs, de moment. Acompanyi'ns.

C:
de veritat!? així doncs, això no és un segrest? quina alegria que em donen, a la fi rebré ajuda!

HdB:
sí, sí.. endavant..

sospitava que en tota aquella troca hi havia gat amagat, i no era pas jo, que seguia de ben aprop el Capità.

 

Diari de Bord

Nota 1: En cas que els terrícoles demanin explicacions, afirmar ser esquizofrènic, alcohòlic o tenir alguna patologia psíquica.

Nota 2: Indagar sobre quin tipus de malaltia o pesta és el DNI 

Nota 3: A la pregunta de si som immigrants, respondre que som rumanesos. 

 

1 comentari

Policia


Per sort els humans podien maniobrar aquells pots de colors i, d’aquesta manera, esquivar al Capità per no envestir-lo. Eren com les seves naus, uns vehicles terrestres molt simples. Tot d’una, un d’aquetes vehicles, molt pintoresc i acolorit, amb les lletres "Policia" a la part del davant, va aturar-se. De dins van sortir-ne dos humans vestits de blau.

Aquells terrícoles també duien posats tratjos espails (el pijama, que ara sabíem que ells ho anomenaven) i això, en un principi, va alegrar el Capità. Jo, per la meva banda, de seguida vaig adonar-me que tenien les mateixes males puces que els humans que ens havíem creuat fins ara. Els terrícoles es van dirigir al Capità i li van parlar:

"Bona tarda, ens ensenyaria la documentació, siusplau?"

Un "siusplau"! el Capità Pelsack no se’n sabia avenir! Aquells humans sí semblaven benèvols! portaven vestits semblants als seu i tenien una salutació concreta (braç en angle i puntes dels dits tocant la cella), igual que ell en tenia una. El capità, entussiasmat, va fer-los la mateixa salutació que li havien fet a ell, i respongué amb les paraules i conceptes que fins llavors havia aprés:

"Bona tarda capullos! veig que vostès també porten pijama! es tracta del comitè de benvinguda?"

 

[@more@]

Els ulls d’aquells humans es van agrandar com s’agranda el cul d’una au per pondre un ou. Tot seguit, van apresar el Capità, un humà per cada braç, i van lligar-li unes polseres metàl·liques als canells. Després van introduir-lo al seu vehicle terrestre. El Capità s’exclamà:

"Gràcies per portar-nos, però no s’oblidin d’en Laiky! sense els seus coneixements en cosmoenginyeria i àlgebra hiperquàntica estic perdut!"

Després de rumiar-s’ho uns segons, un dels humans va agafar-me pel clatell d’una grapada i em va projectar dins el vehicle, sobre les parts impúdiques i nues del Capità. Després van recollir el tratjo del capità i li van llançar al cap. Però, un moment: aquell vehicle tenia ràdio! era una nau! El Capità de seguida va preguntar-los si podia enviar un missatge si els donava la freqüència del Planeta X. Els humans van ignorar-lo i es van posar a parlar pel comunicador:

"un individu despullat parant els cotxes al mig de l’atopista amb pudor de cervesa que es riu de nosaltres.."

Riure? això era una cosa que ni el Capità ni jo, per les cirmunstàncies adverses, encara no havíem pogut pas fer. El Capità Pelsack, amb la cara enganxada a la reixa que ens separava d’aquells terrícoles, insistia en comunicar-se amb ells, encomanat-se a la seva divinitat, els Meus Collons:

"Pels Meus Collons! deixin provar de comunicar-me amb el meu planeta, siusplau capullos blaus!"

Un dels humans va ventar un cop contra la reixa i cridà:

"Escolti, deixi de dir bajanades i deixi’ns fer la nostra feina. Si no sap beure no begui, i calli!"

El Capità Pelsack, amb un ull de vellut i els rombes de la reixa marcats a la galta, va veure-ho clar: ens havien segrestat.

Diari de Bord

Nota 1: els terrícoles tenen un concepte diferent del riure.
Nota 2: a la Terra, per poder parlar, cal aprendre a beure.

 

4s comentaris

L’autopista

El nostre primer contacte amb els terrícoles havia estat desastrós, les presentacions no havien anat gens bé. Potser era culpa nostra o potser que aquell humà tenia molt mal geni. El Capità Pelsack va concloure que calia intentar tractar amb una altre humà, procurant que la cosa fos més exitosa. "No ens donarem per vençuts tan aviat, Laiky!".. i bé, amb els atacs d'ego del Capità, vam anar caminant, buscant no sé pas què o qui.

Vam atravessar un camp de matolls mig assecats, rera el qual vam veure un espectacle que ens va deixar estorats: un camí ample de pedra plana, ratllat de blanc, per on hi circulaven amunt i aball uns pots allargats amb humans a dins! Es veu que en cada un d'aquests pots només hi pot pujar un sol humà, o això és el que ens va semblar. A més, tots devien fer tard a algun lloc. Doncs ja teníem el que el Capità buscava: més humans per interactuar. "M'aproparé a un d'aquests pots de colors i em comunicaré amb un terrícola!" es diguè el Capità. Dit i fet, va plantar-se al vell mig del camí de pedra i es va posar a cridar:

"Salutacions terrícoles!!! Sóc el Capità Donald Pelsack i provinc del Planeta X!! Em plauria molt d'intercanviar punts de vista amb vosaltres!!! La nostra nau.."

I res, aquells humans tampoc van deixar acabar el discurs al Capità, i si amb l'anterior va ser un "xapo", ara un d'aquests va projectar-li un cilindre de llauna al mig de l'ull dret.

"Oh! batua, Laiky, m'han agredit! això no pot ser! què hem fet..?"

[@more@]

El Capità, amb un ull de vellut, no es feia a la idea que els humans l'haguessin rebutjat agressivament per segon cop, i és per això que va prendre's l'Estrella (això hi posava imprès a l'exterior) com un present de benvinguda. Resultava que hi havia líquid a dins..

"És clar, Laiky! què beneits que som! Aquesta Estrella deu ser la beguda d'unificació interplanetària! pels nou  vinguts que venen de les estrelles! Som-hi, celebrem-ho i prenem-ne!"

Allò podia ser una beguda o podia ser carburant o àcid sulfúric, però el Capità s'ho va beure tot d'un glop. Tot d'una, un altre humà es dirigí a ell!

"Aparta't capullo! i treu-te el pijama, retardat!"

Molt bé, més dades: si el "Meus Collons" era una divinitat terrícola, ara "Capullo" es referia a "individu". Ah! a la indumentària galàctica en diuen pijama, i suposo que no els agrada que la duguis si no vas en cosmonau. "És clar, ens hem de treure el tratjo espaial, el pijama, que els espanta!" El Capità Pelsack, amb un ull de vellut i els pòmuls curiosament vermells, quedà nu de pèl a pèl i, tot donant bots, titola amunt, titola avall, es posà a cridar estranyament eufòric:

"Hola capullos!! Sóc el Capità Donald Pelsack, i provinc del Planeta X, us ho juro pel Meus Collons!!, Capullooooooooos!! Capulloooos terrícoles!!"

 

4s comentaris

Primer contacte


El Capità Pelsack sabia que els humans eren molt semblants a ell, però no pas tant! El terrícola que ens va venir a rebre només es diferenciava en no tenir quasi cabell al cap i en tenir un braç més llarg que l’altre. Jo, però, de seguida vaig percatar-me que el braç llarg no era del tot braç, sinó quelcom que l’humà subjectava. Era una mena de fusta tallada amb un aliatge metàl·lic penjant d’un dels extrems, l’extrem que ens assenyalava. El Capità Pelsack va iniciar la presentació, tot creuant els dits índex sobre el pit, en salutació Xniana:

"Salutacions humà! sóc el Capità Donald Pelsack i provinc del…"

A banda que, com sempre, l’ego del capità fa presentar-lo sempre a ell primer i a mi després, l’humà va voler interactuar verbalment amb el Capità abans de deixar-lo acabar. Les primeres paraules terrícoles que vam tenir el plaer de sentir van ser les següents:

"Fora de la meua finca o us rebento lo cap d’un cop de xapo!

Havíem descobert que aquell utensili rebia el nom de "xapo", i que servia per rebentar caps, fet que no ens va satisfer ni al Capità ni a mi. Al nostre planeta de cap només en tenim un i el "rebentament" d’aquest acostuma a ser mortal. Per aquest motiu i per haver-nos adonat que estàvem sobre una muntanya de fem, el Capità Pelsack i jo mateix vam iniciar la fugida esperitats. En no acomiadar-nos, el terrícola es va ofendre i ens va replicar:

"Fins que no cobri les indemnitzacions el Segarra-Garriga no avançarà ni un pam més, ho juro per los meus collons!"

Els habitants del planeta Segarra-Garriga es veu que no són gens ben rebuts a la Terra, i deuen ser molt dolents, perquè no els permeten avançar! A més, l’humà va jurar-ho pels "seus collons", que deu ser una mena de divitat terrícola.

Diari de Bord:

Nota 1: "Mai presentar-se com a habitant del planeta Segarra-Garriga"

Nota 2: "En cas de problema seriós, encomanar-se als Meus Collons"
         

[@more@]

4s comentaris

Salutacions, terrícoles!


 

Hola éssers!

 

El meu nom és Laiky, i sóc un gat còsmic, no degut pas que posseeixi una butxaca màgica, sinò a que el meu coeficient intel·lectual és de 150 i a que vaig ser el primer de la meva promoció de gats còsmics. Provinc del planeta X, i no n’és cap incògnita la seva localització, senzillament que es diu així.  Acompanyo al Capità Donald Pelsack, heroi planetari, en un viatge intergalàctic a bord de la nostra nau, L’Àliga Daurada, finançat pel nostre rei, el gran Gand Dhul, a la recerca de vida intel·ligent a l’espai exterior per recollir-ne dades. El nostre objectiu, doncs, no era el Planeta Terra.

Malauradament un cinturó d’esteroides no marcat a les rutes ens va agafar per sorpresa. Ni la destresa maniobrant del Capità Pelsack, el més virtuós pilot del nostre planeta, va poder aconseguir que sortíssim il·lesos de la crítica situació. Els dos motors de l’ala dreta de la nostra cosmonau van quedar malmesos per les col·lisions, forçant al Capità a aterrar on fos el més ràpid possible. La nostra darrera transmissió per ràdio va ser la següent:

"grrny..Motors inoperatius, nau amb seriosos danys..grrny..  inviable continuar, hem d’aterrar..grrbrr…base central, base central? localitzat espai practicable, planeta terra..brrrrggrny… marcat com a perillós en les cartes espaials de la Corporació..grrnnyy.. processant coordenades, enviant coordenades…ggrrrny, perdem comunicació, perdem energia..grrrny.. enviar patrulla de rescat..bbrrgy… urgent..grrrbrrrrrrrrrrrrrr…oh, no…agafa’t Laiky!!!"

No sabem si des del Planeta X van rebre la senyal, però després d’aquest missatge, la comunicació es va tallar i vam estavellar-nos a la Terra. Sortosament, les nostres càpsules protectores individuals van impedir que en sortíssim mal parats i ara, fins que poguem reperar la nau i trobar les peces que ens falten, la nostra missió és EXPLORAR LA TERRA I ELS SEUS HABITANTS!!

 

 

[@more@]

3s comentaris

Salutacions, terrícoles!

 

Hola éssers!

 

El meu nom és Laiky, i sóc un gat còsmic, no degut pas que posseeixi una butxaca màgica, sinò a que el meu coeficient intel·lectual és de 150 i a que vaig ser el primer de la meva promoció de gats còsmics. Provinc del planeta X, i no n'és cap incògnita la seva localització, senzillament que es diu així.  Acompanyo al Capità Donald Pelsack, heroi planetari, en un viatge intergalàctic a bord de la nostra nau, L'Àliga Daurada, finançat pel nostre rei, el gran Gand Dhul, a la recerca de vida intel·ligent a l'espai exterior per recollir-ne dades. El nostre objectiu, doncs, no era el Planeta Terra.

Malauradament un cinturó d'esteroides no marcat a les rutes ens va agafar per sorpresa. Ni la destresa maniobrant del Capità Pelsack, el més virtuós pilot del nostre planeta, va poder aconseguir que sortíssim il·lesos de la crítica situació. Els dos motors de l'ala dreta de la nostra cosmonau van quedar malmesos per les col·lisions, forçant al Capità a aterrar on fos el més ràpid possible. La nostra darrera transmissió per radio va ser la següent:

"grrny..Motors inoperatius, nau amb seriosos danys..grrny..  inviable continuar, hem d'aterrar..grrbrr…base central, base central? localitzat espai practicable, planeta terra..brrrrggrny… marcat com a perillós en les cartes espaials de la Corporació..grrnnyy.. processant coordenades, enviant coordenades…ggrrrny, perdem comunicació, perdem energia..grrrny.. enviar patrulla de rescat..bbrrgy… urgent..grrrbrrrrrrrrrrrrrr…oh, no…agafa't Laiky!!!"

No sabem si van rebre la senyal des del planeta X, però després d'aquest missatge, la comunicació es va tallar i vam estavellar-nos a la Terra. Sortosament, les nostres càpsules protectores individuals van impedir que en sortíssim mal parats i ara, fins que poguem reperar la nau i trobar les peces que ens falten, la nostra missió és EXPLORAR LA TERRA I ELS SEUS HABITANTS!!

 

 

[@more@]

Comentaris tancats a Salutacions, terrícoles!